Escric sobre iniciatives, fets i missatges que es volen compartir.
No m'importa el meu sexe, soc simplement una persona més que forma part del col·lectiu Humanitat i de la Natura terrícola.
Per a mi, MARCEL·LIS XÀRIA és molt important, és el meu pseudònim com a persona escriptora. Que hem fa recordar els noms dels meus avis materns i paterns. Marcel·lí, Elisa, Josep i Maria.
Utilitzo el meu nom de Marcel·lis Xària per donar importància al missatge i a les seves persones protagonistes.
Em sento immigrant, ningú em va preguntar si volia viure, em van posar un nom, estic aquí com un estranger, no entenc moltes coses d'aquest món, em sento una persona socràtica, sols ser que no se res de res. Estic una temporada i marxaré quan sigui, no per la meva voluntat, a la millor si, si es compliquen les coses, cap a l'eternitat.
A més MX no em filtra, puc escriure lliurement sense barreres.
Malgrat tenir segons experts dislèxia i problemes de memòria. De petit em va dir un que val més no dir el nom, que no servia per estudiar, disgustant a la meva mare.
Al final vaig arribar a fer professorat d'EGB i he estat la meva vida a l'escola, primer d'alumnat, després de mestre i ara de profe en compromís voluntari, ajudant a nois i noies a ser millor persones.
És indignant que les causes de les dones i de les persones científiques que han aportat progrés pacifista i millores els fan estàtues per cagar-se els coloms. Exemple Alan Turing. Altres li dediquen un carrer, moltes vegades bruts i foscs, altres els donen un diploma quan ja quasi ni es poden posar-se dret, a punt de partir a l'eternitat.
Una vergonya que els causes pacifistes, feministes, justes, .... siguin marginades en el silenci i la solitud marginal i forçada.
Em sento jove malgrat tingui la figura de tenir nets i netes, com a jubilat em sento lliure i útil, i vull ser més lliure, útil i responsable per demanar responsabilitats a fets injustos i fastigos que marquen a les persones com si fossin objectes per tirar, malgrat ens omplim la boca d'igualtat, fraternitat i llibertat, a la fi ens sentim esclaus de poders fàctics que limiten i oprimeixen.
No vull escriure sobre ideals, ni idees ni ideologies, vull aprendre per a què les altres persones no caiguin en els mateixos errors que he caigut jo i que han caigut altres.
Preferiexo sentir-me com els coloms i les colomes, que ser un infant de pedra o un adult que educa pedres.Drets Humans i Drets de la Humanitat, avui i sempre.
En els anys 90, en els programes de ràdio que realitzava a les emissores municipals vaig idear la veueta de TAT i REV, no importava ser nen o nena, l'important era ser persona que recerca la veritat i l'expressa amb llibertat.
Escriu-me en es 24 hores i et contestaré el més aviat possible
What's Número 619 79 39 69
